divendres, 4 d’octubre del 2013

This is it

Això ja s'acaba... No vull tornar... O si... El que no vull és que arribi el dilluns...

Ha estat un mes intens de dormir poc, conduïr molt i menjar encara més (ja veurem el que marca la bàscula quan arribem).

Ens ha encantat tenir-vos de companys de viatge i llegir-vos cada matí abans de sortir del llit, encara que no us ho sembli ens heu fet molta companyía amb els vostres missatges incondicionals.

Ara em pregunto quants Fotolibros sortiran d'aquest viatge! Senyors de Hofmann, tinguin una mica de compassió de nosaltres i faci alguna promoció, si us plau.

En Billy ens ha portat per 6 estats fent més de 6.000km i s'ha portat com un campió. Et trobarem a faltar Billy!




D'aquí a uns díes hauré de tornar a llegir-me el blog per reviure moments que ara recordo molt llunyans:

Fort Worth amb els seus carrers de típics Far West




Amarillo i el tros de carn que ens va saber a glòria




Les cabanes-hotel de Tucumcari




Buffff! Quin tros de pastís!




L'immensitat del Grand Canyon




L'espectacularitat de l'Antelope Canyon




El silenci de Monument Valley




El bany nocturn a motel de Kanab (si mai em perdo, em podreu trobar aquí)




L'originalitat del Bryce Canyon




La màgia de Michael Jackson




La tormenta a la cabanya del Yosemite




El concert d'en Keith!




El llarguíssim passeig en bici pel Golden Gate




I el tío que es volia tirar...




El misteri d'Alcatraz i les seves històries




L'emoció de Neverland




La freda aigua del Pacífic




Hollywood i les seves estrelles




L'innocència de Disneyland




Però sens dubte em quedo amb l'amabilitat de la gent i el seu somriure en qualsevol moment.




Bé, aquí acaba el nostre viatge, el viatge de tots (encara que a alguns ens hagi sortit una mica més car que als altres).

Ens veiem aviat!

Un petó.




5 comentaris:

  1. Buff, quantes emocions! un bon resum, Bon viatge nois, amb moltes ganes de veure-us!

    ResponElimina
  2. Quina pena no haver-vos pogut seguir més, però a les Rocalloses les connexions no eren massa bones, als campings no acostuma a haver-ni. Avui ho hem aconseguit i ja torneu, sniff, sniff.
    Que tingueu molt bon retorn a casa (Ingrid, la Vicky estarà contenta, hehehe)
    Petons.
    Ramon i Lluïsa

    ResponElimina
  3. Ara trobarem a faltar la connexió diària amb els EEUU!!!

    ResponElimina
  4. Ohhhhh què emocionant resum... per cert l'he vist amb la Noa perquè ahir a la nit no vaig poder llegir-vos i ara és dissabte al migdia i la Noa ha dit a la foto de Hollywood que us enteu donant un petó: "Ohhh què guapos el Joan i la NNNinguuid" (ja saps com et diu)" i quan estàs a la porta de Neverland "Què guapa la NNNInnnguid" jrejejejejej

    CHAPÓ!!! Un viatge fantàstic. Ara toca comentar-ho en persona. I no patiu pel menjar, perquè us espera una "musclada", una "cardolla" o el que volgue que no sigui Hamburguesa :)))

    Us estimem molt

    ResponElimina