dimecres, 11 de setembre del 2013

American Pie

Avui el día s'ha llevat una mica ennuvolat, i això provoca que no faci tanta calor com aquests díes i sigui més fàcil conduir per les carreteres sense fí que envolten la Ruta 66.




Tot i el gran diluvi que ens ha acabat acompanyant la major part del trajecte, la gent sempre és molt amable. Si et veuen aturat en qualsevol lloc no dubten en apropar-se i preguntar si "it's everything Ok". La majoría de nosaltres hauríem d'aplicar-nos aquestes bones costums i aprendre a tractar als forasters tal i com ens agradaría que ens ho fessin a nosaltres, però anem massa estressats pel mon i no podem perdre ni un minut per ajudar a ningú!

Bé, seguint amb el viatge, hem dinat al Dinner 66 a Albuquerque, una cafetería-restaurant ambientada en els anys 50.




Com no, amb moltíssims detalls d'Elvis Presley (fins i tot al labavo) que ens han fet tenir la temptació d'agafar prestat algun record per la Carol, però no ens hem atrevit (els americans amb aquestes coses son massa radicals).




Com us explicava, el dinar no ha estat malament (tot i estar a punt de treure foc pels queixals de la quantitat de picant que tenía el meu pollastre), però el postre era impressionant. El típic "pie" americà boníssim però amb un tamany desorbitat (no hem arribat ni a menjar-ne la meitat).




I seguim posant distància amb Catalunya, l'estat d'Arizona ens fa endarrerir una hora més el rellotge. Per si no es feia fosc aviat... aquests díes haurem de fer cas a en Guardiola i llevar-nos ben d'hora, ben d'hora per aprofitar les hores de sol.

Com no, se'ns ha tornat a fer de nit de camí cap a l'hotel. I si, ja ho hem entès, les carreteres son molt rectes i no es pot correr gaire, però una mica de llum tampoc hi aniria malament...



Tot i que mirat pel costat positiu, el cel d'Arizona ens ha regalat una vista espectacular de la Vía Lactea.

Imaginem que demà al Grand Canyon la vista encara serà millor (no dubteu que ho anirem a comprovar).

Fins demà!

3 comentaris:

  1. les postres son descomunals,Es aborrit conduir per carreteres tan llargues i rectes?

    ResponElimina
  2. Ingrid!!! a tot arreu hi ha coses de l'Elvis i de la Betty Boop!!! Impressionant la placa de matrícula!!!

    Carol

    ResponElimina
  3. Ingrid, que vau passar per Benabarre?, hehehehe.

    Ja fem bé d'anar amb autocaravana, no haurem de córrer per arribar a l'hotel de nit, hihihi.

    Continuo pensant que "vaja viatge us heu muntat", hahahaha.

    Ramon i Lluïsa

    ResponElimina