dijous, 12 de setembre del 2013

Where were you when the world stopped turning

Continua plovent... i nosaltres creuem els dits perquè deixi de fer-ho abans d'arribar a Grand Canyon.
Li donem una oportunitat al mal temps visitant Seligman, un poblet (de fet, 200m d'un carrer) que s'ha quedat aturat a l'època en que la principal xarxa ferroviària del país hi tenía parada.
Ara, els seus habitants aprofiten el boom turístic per vendre souvenirs, exposar cotxes d'època i el que faci falta perquè no es perdi l'essència de l'antiga Ruta 66 (ni els viatgers que el visiten).
Aquí ens teniu menjant (com no, una hamburguesa) dins una botiga de records.



Casualment avui, tant als EEUU com a Catalunya és un dia especial. Uns commemorem la Diada Nacional de Catalunya i els altres el desgraciat atemptat a les torres bessones.
Per aquest motiu hem pogut comprovar que la majoría de les banderes (i no en son poques) onegen a mitja asta.



Un parell d'hores més tard, el paisatge va canviant de mica en mica passant del marró àrid al verd dels boscos. Arribem al Grand Canyon.



Ha deixat de ploure... Ara cau el diluvi del segle! No pot ser!!!
Però per sort, en el temps de deixar les maletes a l'hotel el mon se'ns torna a posar de cara i podem veure la meravellosa immensitat als nostres peus.



Son quarts de sis i d'aquí a res es fa de nit. El Hopi Point ens espera per oferir-nos una posta de sol immillorable. Jutjeu vosaltres mateixos...



Doncs res més per avui, el Jet Lag ens segueix passant factura i demà a les 5:00 sonarà el despertador per donar-li la benvinguda a sol que hem vist posar-se. Compartirem les fotos amb vosaltres.

Bona nit i fins demà!

3 comentaris:

  1. Feu bé en avisar pel tema de les fotos...
    No té color veure-les a tamany real de com les publiqueu.... El meteorit: IMPRESSIONAT... i qué dir del Gran Canyon...ayyysss qui estigués amb vosaltres....
    M'he enrecordat (però evidentment a mooooooooolt menys dimensions a quan vem anar a Sòria, a aquell lloc on veiem el "cañón del río Lobos" però des de d'alt.... )

    Carol

    ResponElimina
  2. Ingrid, som a Mataró!!!!!!, que estrany eh?, heheheh.

    Uf, quin viatget us heu muntat, la setmana vinent començarem el nostre.

    El poblet m'ha recordat el poblet de "Cars", igual es van inspirar en ell.

    Salut.

    Ramon i Lluïsa.

    ResponElimina
  3. Cada vegada quedem mès impressionats d'aquest gran viatge que esteu fent, amb un magnific reportatge on podem gaudir dels inmensos paisatges.
    Ens agraden els comentaris que feu, on es pot comprovar que tot us surt segons teniu previst i que us ho passeu d'alló mès bè ( de aixó es tracta).

    ResponElimina