dilluns, 23 de setembre de 2013

Singing in the rain

Primera nit superada. No se'ns ha menjat cap ós ni ha vingut cap rata a passar-nos cap malaltía mortal. Però són les 8 del matí i estem a 11 graus dins la tenda. Tinc el nas congelat.

Avui farem una caminata fins al Mirror Lake, a la falda del Half Dome i on diuen que s'hi veu reflectit a l'aigua fent una postal molt maca.
Doncs, au! Cap allà que anem!
El Free Shuttle ens deixa a l'inici del camí, un camí que passa enmig del bosc i del que no us puc ensenyar gaires fotografíes perquè estava més concentrada en buscar animals més perillosos que jo que no pas de gaudir del passeig.




A la següent fotografía podeu veure una espècie autòctona del Parc.



Ah, no! Que aquest ha vingut amb mi!

I arribem al Mirror Lake, i ni mirror ni lake ni nothing de nothing. On és l'aigua? Se suposa que un "lake" ha de tenir aigua, no?




Bé, almenys hem estirat les cames. Llavors no cal que anem a veure les Yosemite Falls? No, no cal. No hi ha aigua!

Anirem al Mariposa Grove, un bosc de sequoies gegants a 50km d'on som ara.

Poc abans d'arribar-hi ens parem a dinar, aquest cop frankfurt (perquè no hi havía hamburguesa, jejeje) i... Ups! Comença a ploure!
Agafem el cotxe i la carretera que volíem està tancada.
Cada vegada plou més i més. Tornem al Village, és la millor opció, ens prendrem una xocolata calenta a la vora del foc del refugi e intentarem tenir la sort d'accedir al WiFi. Lo primer, aconseguit, lo segon ni de conya. Quin día!

De camí parem, com no, a fer fotos al paisatge. Uns arbres que es veuen més bonics que ahir, la pluja els senta bé, i unes muntanyes cobertes ara si i ara no d'una boira espessa que les fa tornar més misteriores.







I l'església aquella que vaig veure ahir. Em té enamorat el seu disseny minimalista enmig de la vall.




Al refugi hem conegut una parella de catalans, son de Roses i van arribar el dilluns. Preveuen estar dos mesos viatjant, el primer per USA i el segon per Mèxic. Al revés que nosaltres, no tenen previsió de ruta ni tant sols allotjament, porten dos díes dormint al cotxe i viuen al moment (també tenen vint i pocs anys).
Una estona més tard, s'afegeix a la conversa un altre noi de Barcelona que viatja amb un amic. Porten una setmana al parc i es dediquen a escalar. Tampoc no tenen molt clara la seva ruta, només que els agradaría arribar a Las Vegas. Han aconseguit una tenda d'una parella que marxava i se l'han fet seva. Quan marxin, segurament ho faràn amb una noia japonesa i un noi alemany que han conegut aquí.

Està vist que el que es porta és viatjar sobre la marxa!

L'ambient dins el refugi és xulo, uns amorrats a la pantalla del portàtil, altres engrescats amb una partida de cartes, alguns immersos dins un llibre i d'altres simplement conversant o seguint el ritme d'algú que està tocant la guitarra. Qui porta la guitarra de vacances? No ho entenc...







Plou i fa fred. Tota l'aigua que no hem vist aquest matí ens està caient ara a sobre. Tenim 9 o 10 mantes al llit i ens hi posem amb el polar. Aquest soroll em recorda els díes de càmping amb la iaia, quan em passava hores i hores parlant amb en Christian dins l'iglú, i em fa venir ganes de repetir-ho. Família, de l'any que vé no passa!

Bona nit a tots, espero no passar molt de fred!

4 comentaris:

  1. Com voleu tenir wi-fi amb tanta gent connectada, hehehe

    Ramon i Lluïsa

    ResponElimina
  2. A la tornada feu un llibre del viatge. Sou fantastics.
    No hi soc i en sento al lloc en el que esteu.

    ResponElimina
  3. que qui s'emporta la guitarra? no sé però jo en conec un que s'emporta el banjo!!! se'l va comprar a Nashville, va venir tot el cami amb ell i ara allà on anem va al cotxe! de bojos, oi? doncs si amb això no hi ha prou, en Biel s'emporta la caixa ! i la bateria perque no li deixo! no intentis entendre als músics!

    ResponElimina
  4. Eiiii posant-me al dia he vist el comentari.... Jajaja que bo!!! Amb un iglú i un matalàs on sigui!!! 😃😃😃

    ResponElimina