dimecres, 25 de setembre de 2013

Walk of life

Bon día! On sóc?
Ah, si! A l'hotel encantat...
Tantes habitacions a tantes ciutats diferents em fan perdre una mica el nord.

Som a San Francisco en un hotel regentat per una família de xinos i el primer que fem després d'esmorzar unes torrades amb melmelada i suc de taronja és endinsar-nos a Chinatown. El nostre hotel encantat està just a l'entrada d'aquest gran basar de carrers amb botigues i objectes apilats de la pitjor manera.
Entrem en una qualsevol i quina és la meva sorpresa que hi puc trobar de tot, i quan dic de tot vull dir de tot, fins i tot de Montserrat!
I per mostra un botó didal.




I és que sembla ben bé que estiguem a Shanghai, carrers i carrers en xinès que et fan sentir encara més turista i et fan mirar a la resta d'orientals amb l'entusiasme de quan trobes un català a l'estranger.




En un carreró hi trobem un taller de confecció de les típiques galetes de la sort (aquelles que porten un paperet a dins amb una frase i que a la Xina no es consumeixen).

YouTube Video


Han après molt bé com treure partit del turisme i per fer fotografíes a dins has de pagar 50ct, però el curiós és que una bossa amb 6 galetes costa 1$ i al comprar-les te'n regalen un grapat.

I és que San Francisco és l'anomenada la "Ciutat dels 7 turons". Algú s'ha parat mai a comptar-los? Us asseguro que avui n'hem pujat i baixat bastants més. Que cansada és per passejar!




Per posar més emoció als carrers empinats, les parades de tramvía son sempre enmig de les cruïlles. Segurament perquè és el tros pla, però la que líen cada vegada és monumental amb el transit que hi arriba a haver.




Avui tenim una novetat per explicar-vos.
No hem dinat hamburguesa!
Ho hem fet dins un restaurant típic italià i ens hem cruspit uns spaghetti per llepar-se els dits.



Ups! Bé... Això són els postres...

Seguint muntanya amunt hem arribat a la Grace Cathedral. Us recorda alguna cosa?




Si, està inspirada en Notrê Dame de París i les portes de l'entrada principal son una còpia de les "Portes del Paradís" del Baptisteri de Florència (no les busqueu, estan tapades per obres).

Entrem en un bar i des d'allà ens colem dins l'ascensor.
- Primera planta: Església
Jejeje, que originals. S'obre la porta i...




... aquí tenim l'església!

Del sostre hi pengen unes cintes de colors que li donen un toc modern i blaugrana.




Ja cansats de caminar tornem cap a l'hotel encantat i d'allà passejarem fins Union Square, una plaça envoltada de botigues de luxe i grans magatzems que ens porten a decidir el nostre sopar. Veiem un stand de gelats de iogurt com el que podem trobar per Mataró, d'aquells que et posen els toppings que demanis. Després d'estudiar el seu funcionament ens omplim el vas amb el iogurt del sabor escollit i hi comencem a afegir ingredients. El preu va en funció del pes i al final acabem sopant per 8$ els dos i amb un nivell de colesterol inferior al que estem acostumats últimament.




Ara a dormir que demà tenim travessa del Golden Gate en bici i més val estar ben desperts.

Bona nit a tots els que ens llegiu abans d'anar a dormir, que ens consta que sou molts. Que somieu amb els angelets!

3 comentaris:

  1. Bona nit.... Ummmm veure aquest yougurt m'ha fet entrar gana... Je je. Tinc que dir que he trobat a faltar l'hamburguesa... Encara que amb la descripció que fa el Joam Carles d'aquesta hamburguesa anomenada "Spaghetti" he rigut molt. Està en aquest carrers no us donen la sensació d'estar dins d'alguna peli? Sobretot aquestes d'acció on es persegueixen els cotxes per aquest carrers interminables....

    Disfruteu molt

    ResponElimina
  2. ahir justament vam veure un programa d'aquests yankees que entraven a una botiga d'aquestes dels iogurts i quan els hi deien el preu feien veure que era massa car i no portaven prous diners i anaven treien toppings i menjant a veure quina cara posava el dependent, feia riure i ara us hem imaginat a vosaltres fent el mateix, hahaha
    i què posava en els missatges de les galetes?

    ResponElimina
  3. Ens estem llegint tots els comentaris seguits divendres al vespre, ja ha començat la normalitat i no hi ha temps per res, ufff
    Que maca és San Francisco, per nosaltres va ser l'inici i el final ja que vam fer un recorregut circular. Vam veure una persecució des del cable car, amb cotxe saltant, com a les pelis, vam flipar però era veritat! vam descobrir que els americans no són creatius, només copien la seva realitat, je je
    Es veritat que també vam veure molts indigents i això ens va impactar, i a nosaltres si ens van estar a punt d'atracar un grup de teenagers hispans, ens vam salvar pels pels gràcies al conductor d'un autobús.
    A mi em van impactar molt els lleons marins, de fet, confesso que al Pier 39, poques hores abans d'agafar l'avió per retornar a casa, vaig plorar hi tot, snif snif pensant que probablement mai més tindria l'oportunitat de veure'ls, i agraïnt la sort d'haver-la tingut com a mínim un cop
    Pepe i Núria

    ResponElimina