dimarts, 10 de setembre de 2013

Good to go to (New) Mexico

NOTA SOBRE LOS COMENTARIOS

Si comentais como anónimo, no sabremos quienes sois a no ser que pongais el nombre en el texto. En el desplegable hay una opción de nombre/url en la que no hace falta poner una url válida...
Agradecemos enormemente los comentarios aunque cuando pillamos wifi tenemos tan poco tiempo que de momento no hemos podido contestar. Pero los leemos todos, y con mucho cariño.
Parece ser que desde iPad da problemas para comentar. No podré hacer pruebas ni arreglarlo en ruta, así que... buscar un PC!

EL POST, PROPIAMENTE DICHO

Toca carretera. Casi 800km en los que haremos alguna paradita para ver cosas y aprovechar el camino.

Billy se porta bien. Es nuestro coche y es un ejemplo de globalización. Llevamos un coche japonés para hacer la Ruta 66.

Ayer, en el Billy Bob's, no quise comprarme una bandana porque ponía Made in China. Hoy me la he comprado en Walmart.

También hemos visto un llavero que nos ha recordado -como no- al Texas:




¿Cuantos os habiais dado cuenta que el logo del Texas Country Bar tiene los colores blanco y rojo invertidos?

En todos esos kilómetros me ha parecido ver (no estoy seguro) una curva, a lo lejos. El resto ha sido así:

YouTube Video


Así, pero durante 10 horas.

Suerte que Billy tiene cambio automático, velocidad de crucero y buenos asientos...

Hemos visto la policía en la autopista varias veces y siempre tenían a un coche parado, incluso una de las veces estaban cacheando al conductor. Hay que ser de una pasta especial para hacer ese trabajo yendo solo, en un país y especialemente en un estado donde hay tantas armas sueltas. Supongo que durante el viaje nos pararan alguna vez...

La autopista tiene dos carriles en cada sentido, pero el izquierdo es sólo para adelantar. Apenas hay tráfico así que lo que más desgaste tiene del coche es el botón de cambiar de canción en el CD. Límite 75 millas por hora que respetamos escrupulosamente, sobretodo de noche porque parece mentira con lo adelantados que son estos americanos y que no pongan una puta farola...

Una de las paradas es en Amarillo -que es una ciudad- y aunque vamos retrasados y no llegamos hasta pasadas las 4 de la tarde, nos aguantamos el hambre para comer en el Big Texan Ranch, un sitio que es como todo en Texas... grande!

Podeis ver la decoración exterior en este vídeo, grabado expresamente para Josep Ponsà, webmaster de countrycat.blogspot.com...


YouTube Video


Tienen un menú que consiste en un filete de 2 kg, una patata asada, una ensalada, un coctel de gambas y un panecillo. Si te lo terminas en menos de una hora, te sale gratis. La tentación era tan grande que no he podido resistirme a decirle a la camarera que ni hablar, que sólo me falta seguir viaje con un corte de digestión...

Y, como no, las fotos de los menús...

Si en el blog veis alguna foto deformada, es porque está pensado para fotos horizontales. Las verticales y los panoramas los deforma, pero clicando encima se ven bien









A pocos kilómetros está Cadillac Ranch, del que sólo pongo fotos porque creo que Ingrid escribirá algo.








Lo mejor de la Ruta 66 es lo que te vas encontrando sobre la marcha, como este artesano que hace de todo con algo de chapa:









En fin, que dejamos Texas y llegamos a Tucumcari, Nuevo México sin haber visto un armadillo.




Mañana, Tucumcari - Holbrook.

Gracias por estar ahí!


6 comentaris:

  1. No teniu ni idea el que m'ha emocionat això... la veritat és que és un viatge que m'hagués agradat fer... i més amb vosaltres.
    M'agrada veure que els llocs dels meus somnis existeixen... quina passada. M'encanten els videos perquè ho visc més d'aprop i em sembla que estic amb vosaltres...
    Em surt barato el viatge perquè veig tot amb molta realitat sense gastar ni un duro... no em sèrio... moltes gràcies. A mi m'encanta el vostre viatge i el que esteu fent...i d'aquesta manera sento més a prop aquest viatget...

    Us estimo molt (és que estic molt sensible... jejeje ;)))

    Carol

    ResponElimina
  2. Consultar el blog just abans de sopar és una autèntica agonia :)... Disfruteu molt!!!

    ResponElimina
  3. No podrem veure bé els vídeos fins que no siguem a casa (a Cabacés no tenim wifi) però el demés.....

    Per cert, el cotxe és un Hyundai? si ho és no és japonès sinó coreà, hehehehe

    Ramon i Lluïsa

    ResponElimina
  4. Quin gustarro de blog, és quasi quasi com fer el viatge amb vosaltres, ens imaginem que ha de ser molt especial pel vostre lligam amb el country, per nosaltres ho va ser sense aquest lligam. Tenim ganes de que arribeu a les zones que també coneixem, segur que també serà molt especial seguir-vos per "territori" conegut.
    A nosaltres ens va parar la policia, efectivament, suposo que ho sabeu de sobres, però no es pot baixar del cotxe si et paren. La nostra experiència va ser divertida, quan el policia va veure que erem estrangers es va enfonsar, pobre, era un molt bon home! com ens posava una multa i deiem que no voliem pagar i que no l'enteniem, (de fet, en el meu cas era veritat que no l'entenia) ens va haver de portar a comissaria, ja que, com van sols, quan paren un cotxe han de passar avís a la central, i sino porten els diners de la multa cau la sospita sobre ells de que s'ho han quedat. Com ben dius, cal tenir una pasta especial per ser policia als EEUU. Així que ens porta a comissaria perquè segons ell el "sargento" parlava espanyol... ja ja, la Botella parla millor anglès que aquell home espanyol, i era de pel.lícula, quin personatge, xulillo, pistolon, i armilla antibales dins d'una comissaria de poble, bigotazo, botes, peus sobre la taula.... l'altra punta del que ens havia parat. PErò... ens va perdonar la multa, visca! i a sobre, el que ens havia parat, sorprès de que no haguéssim estat mai a una comissaria, ens va fer una visita turística, després de demanar permís al "jefazo", ens ho va ensenyar tot, fins i tot els dònuts, je je. I ens va acompanyar fins a la porta i ens va dir adéu amb la mà... va ser una de les anècdotes més divertides del viatge! Més que un comentari, quasi he fet un post ;)però va ser molt divertit.
    Un petó molt gran, fins el proper post
    Pepe i Núria

    ResponElimina
  5. Quin gustarro de blog, és quasi quasi com fer el viatge amb vosaltres, ens imaginem que ha de ser molt especial pel vostre lligam amb el country, per nosaltres ho va ser sense aquest lligam. Tenim ganes de que arribeu a les zones que també coneixem, segur que també serà molt especial seguir-vos per "territori" conegut.
    A nosaltres ens va parar la policia, efectivament, suposo que ho sabeu de sobres, però no es pot baixar del cotxe si et paren. La nostra experiència va ser divertida, quan el policia va veure que erem estrangers es va enfonsar, pobre, era un molt bon home! com ens posava una multa i deiem que no voliem pagar i que no l'enteniem, (de fet, en el meu cas era veritat que no l'entenia) ens va haver de portar a comissaria, ja que, com van sols, quan paren un cotxe han de passar avís a la central, i sino porten els diners de la multa cau la sospita sobre ells de que s'ho han quedat. Com ben dius, cal tenir una pasta especial per ser policia als EEUU. Així que ens porta a comissaria perquè segons ell el "sargento" parlava espanyol... ja ja, la Botella parla millor anglès que aquell home espanyol, i era de pel.lícula, quin personatge, xulillo, pistolon, i armilla antibales dins d'una comissaria de poble, bigotazo, botes, peus sobre la taula.... l'altra punta del que ens havia parat. PErò... ens va perdonar la multa, visca! i a sobre, el que ens havia parat, sorprès de que no haguéssim estat mai a una comissaria, ens va fer una visita turística, després de demanar permís al "jefazo", ens ho va ensenyar tot, fins i tot els dònuts, je je. I ens va acompanyar fins a la porta i ens va dir adéu amb la mà... va ser una de les anècdotes més divertides del viatge! Més que un comentari, quasi he fet un post ;)però va ser molt divertit.
    Un petó molt gran, fins el proper post
    Pepe i Núria

    ResponElimina
  6. Quina passada parella! Quina enveja més grossa, però molt content per vosaltres! El detall del vídeo és dels que emocionen, moltes gràcies!!!

    ResponElimina