divendres, 13 de setembre de 2013

Here comes the sun

Ufff... Quina son! Son les 5:15h del matí i sona el despertador (en aquest moment no valen els "5 minuts més", toca aixecar-se i agafar la jaqueta perquè aquesta nit ha refrescat).

Però la matinada es veu totalment recompensada.







Amb el cel ja clar, hem baixat a la gola del Grand Canyon fins al Ooh Aah Point, que son les paraules que es pronuncien en arribar al lloc. L'espectacle és una passada.
(Mama, no et preocupis que estic ben agafada)




De tornada ens hem creuat amb uns cavalls que semblava hi haguessin passat cada día. Amb lo complicat que hem trobat nosaltres el camí!




S'ha de reconèixer que aquests Americans son uns cracks en l'organització.
Si vols entrar en un Parc Natural, paga o treu-te el passi anual. Un cop dins, tenen 3 línies de bus gratuïtes que et porten als diferents hotels, miradors i llocs d'interès amb una freqüència de 10-15 min. Què més vols? No necessites ni el cotxe!

Bé... Nosaltres si... Hem de marxar... Tenim 300km fins Kanab, a l'estat de Utah.
I què passa quan canvíes d'estat? Doncs que també s'ha de canviar el rellotge. Aquest cop ens prenen 1 hora, (això ens anirà bé per demà, però ja us ho explicarem quan toqui).

I ara el que toca és anar a dormir, així que bona nit a tots. Muack!

P.D. Ens estem enganxant al formatge cheddar?

4 comentaris:

  1. Uau, quines vistes del Gran Canyon, es pot baixar a peu per aquell caminet?.
    Això de pagar als PN és prou habitual a altres països (Canadà, Argentina, Croàcia...)
    Aquí són les 15:40, i ara també dormiré una mica, la migdiada,hehehe
    Vicky, és menys del que sembla, hehehe.
    Ramon i Lluïsa

    ResponElimina
  2. OHHHHHHH.... es que no havia pogut veure els videos de la sortida del sol i les fotos són precioses....

    Quina impressió la foto dels cavalls!!! m'ha recordat a la peli del Clint Eastwood "Dos mulas y una mujer"... que també anaven per camins semblants....

    m'ha faltat alguna foto del menjar...per nosaltres són essencials en els viatges....

    UN PETÓ MOLT FORT

    Carol

    ResponElimina
  3. Em feu molta enveja. Les fotos guapissimes. Es un plaer seguir aquest viatge.

    ResponElimina
  4. Si hagues estat amb vosatres si que hauria PATIT MOLT pero des de casa nomes m'he agafat fort a la cadira.
    PETONNNNNNS als DOS.
    La mare.

    ResponElimina