Childhood

L'últim hotel del viatge el tenim a Santa Mònica, ens sembla que és bastant més tranquil allotjar-nos aquí que a Los Angeles i volem verificar que no només hi ha cossos Danone passejant per la platja.

De camí volem parar a Calabasas, un barri residencial on hi viuen actualment els fills i la mare de MJ, però no tenim sort, la majoría de carrers no son accessibles si no ets resident (i de moment no ho som).
És una urbanització d'alt standing i això es nota als carrers als que podem entrar, tot molt ben cuidat i amb plantes i flors per tot arreu, fins i tot tenen unes banderetes als costats dels semafors per senyalitzar quan travesses, l'agafes i la deixes a l'altra banda.



Una cosa curiosa...

I de MJ a MJ ara toca anar a Encino, a la casa familiar on va estar des que va arribar de Gary (on va néixer) i on va escriure Off The Wall i Thriller, fins que es va traslladar a Neverland.
Actualment està en obres, però de totes maneres no es pot veure més que la porta d'entrada. Ja em conformo.




Fí de la dosi diària de MJ, deixem el tema per avui i anem cap a l'hotel.
Després anirem a dinar a Venice, una de les zones més de moda de Los Angeles amb un passeig marítim peatonal amb molt d'ambient i ple d'espectacles al carrer.







El primer que trobem després d'estar donant voltes i voltes per aparcar (i acabar fent-ho a 2 min de la platja i en un dels pocs lloc gratuïts) és el Venice Muscle Beach, bàsicament un gimnàs a l'aire lliure on es solía entrenar Arnold Schwarzenegger.
Aquí ja veiem els primers cossos Danone... Carai! Existeixen de veritat!




Més endavant veiem un grup de gent enmig de les palmeres, és l'Skate Dancing, una zona pavimentada i habilitada per això, per ballar patinant.
Una de les coses que podríem exportar cap a Mataró.

M'hi hagués quedat tota la tarda! Cadascú a la seva bola sense importar-los el què diràn.

Al costat hi trobem la secció dels Skaters, uns forats amb rampes, escales i parets que fan que ens tornem a aturar.

I és que aquí cadascú té el seu espai delimitat al passeig, pistes de bàsquet, voleibol, camins per ciclistes i corredors, espais per fer graffitis enmig de la sorra i per suposat lavabos públics (i nets) cada 100m.
Fins i tot aquest noi que té la pinta de que passarà la nit al "cuartelillo".




Hem de marxar, s'apropa l'hora de la posta de sol i, com no, tenim el lloc perfecte per veure-la des de Santa Monica. Deixem el cotxe a l'hotel i entrem a la platja perquè em vull mullar els peus al Pacífic (bé, els peus i els pantalons per culpa d'una onada massa valenta).




Ara si que som en una peli!




Algú reconeix això? Segur que hi tenen aire acondicionat i tot!




Núria, la única similitud d'aquest "vigilante" amb els de la sèrie era el banyador vermell i la caseta...

I parlant de casetes... Aquí no li agradaría tenir-ne una aquí?




Ja de nit tornem a l'hotel pel Third Street Promenade, una zona peatonal de botigues amb músics, mags, pallassos i ballarins que omplen d'ambient el carrer.

Això ens porta a l'entrada del Santa Monica Pier i amb ell el final de la Ruta 66.




Aquest moll de més de 100 anys em recorda el típic de les pel.lícules on hi apareixen els cossos surant a l'aigua i on el noi hi porta a la noia al parc d'atraccions per lligar.

Ostres! Els ulls em comencen a pesar i ja no sé ni el que penso... Millor vaig a dormir i demà ja serà un altre día.

Bona nit!