diumenge, 29 de setembre del 2013

Gone too soon

En aquestes alçades del viatge imagino que ningú té cap dubte de la meva devoció per Michael Jackson, i un dels motius principals per desviar-nos fins Los Ángeles és la visita d'aquest matí al que un día va ser Neverland.

Pel camí parem a Los Álamos per veure el 1880 Union Hotel que va servir d'escenari d'una part del vídeoclip de Say, Say, Say amb Paul Mc Cartney i el mateix Michael Jackson.



Fem unes fotos a la façana i entrem amb timidesa dins el hall per fer-ne alguna més fins que en JC li pregunta a la recepcionista si és possible veure l'habitació n.2 (jo no ho hagués ni intentat). La noia comprova que no està ocupada i ens fa pujar (uau!), obre la porta i ens deixa estar a dins tota l'estona que volem.




I és que tinc un marit que val un imperi!



(Han canviat el mirall, però la resta -paper inclòs- és exactament igual)

Segona parada: Neverland.
Va ser la llar de MJ de 1988 fins el 2003 (d'aquí el títol del post). Dins hi tenía el seu propi món de fantasía amb un zoològic, llacs, un parc d'atraccions amb ferrocarrils de vapor, una nòria, cavallets, un vaixell pirata, autos de xoc i una muntanya russa.




45225 Figueroa Mountain Road, Los Olivos. Amb el destí posat al tom-tom aprofitem per esmorzar dins el cotxe. No podem perdre temps!
He passat tantes vegades per aquesta carretera amb l'street view del Google que fa que el camí em resulti familiar.

Ups! La porta està oberta. Hi ha una persona tallant la gespa i netejant el camí. No tindran pas un lloc vacant per mi?

Deixem en Billy en una banda de la carretera e inspeccionem el terreny amb les parets, portes, pedres i fins les làmpares escrites amb missatges dels fans. Ostres! Com m'agradaría retrocedir 10 anys per uns instants!




No sé si hi hem estat molta estona o poca, però el que sé segur és que no hem deixat racó per explorar i fotografiar. Tant és així que un dels homes que hem vist a dins, una vegada tancades les portes ens ha preguntat si necessitavem alguna cosa... Cal que t'ho digui? El que vull és entrar! Que no ho veus???




Amb algunes pedres de record a la butxaca abandonem el lloc qui sap si per no tornar-hi mai més.
Tant de bo que un día es converteixi en el "Graceland" de Michael Jackson, que em faltarà temps per aconseguir uns bitllets d'avió i repetir viatge amb la Criss i la Carol.




Uns 130km al sud arribem a Camarillo. Aparentment un lloc sense interès, però després d'haver estat al Woodbury Premium Outlet de Nova York la cosa canvía (allà la gent es passeja amb un troller per posar-hi tot el que va comprant).
En tenim un de grans marques internacionals al costat de l'hotel, així que després de fer el check-in i deixar les maletes ens endinsem cap al paradís de les compres (amb descomptes de fins al 70% en algunes prendes).

Vuit hores més tard el recompte és:
2 texans, 1 vestit, 1 faldilla, 1 pantaló, 6 mitjons, 1 dessuadora, 1 jaqueta polar, 6 parells de sabates, 2 peus que no volen caminar més i 1 Visa que ja no em parla.

Demà arribarem al destí final de la nostra aventura pels Estats Units, Los Angeles. A veure què ens hi trobem a part de cotxes i més cotxes.

Bona nit viatgers!

3 comentaris:

  1. Ohhhhhhhhhhhhhhhhh
    Ohhhhhhhhhhhhhhhhh
    Ohhhhhhhhhhhhhhhhhj
    I un altre vegada
    Ohhhhhhhhhhhhhhhhhh
    Jo també he vist.moltes vegades aquesta porta i com era el que hi havia dins en molts reportatges!!!! Aysss si l'home aquest t'hagues deixat entrar... T'imagines???

    Per mi el viatge ideal:Visitar Graceland, Neverland i veure un partit de la NBA (abans era veure a Michael Jordan, però ja està retirat...podria ser ara Pau Gasol però al pas que anem segurament es retirarà abans que pugui anar, així que em conformo amb un partit de la NBA per veure l'ambientillo).
    Així que Ingrid sé la teva emoció en el dia d'avui...

    Per cert... QUINA PASSADA LO DE L'HOTEL!!!! ESTÀ IGUAL!!!!! QUÉ FORT!!!!

    ResponElimina
  2. T'has deixat de comprar una maleta! vigila que nosaltres vam haver de comprar una i facturar-la extra!

    ResponElimina
  3. Òst.., 8 hores comprant, això és caminar més que en una jornada del Camí de Sant Jaume, hehehe

    Sabates per un tubo.

    Petons.
    Ramon i Lluïsa

    ResponElimina