Heal the world

Primer de tot voldría agraïr els comentaris al blog, els whatsapp i els correus que ens esteu enviant des del primer día. Ens encanta llegir-los tant punt obrim els ulls encara dins el llit, ens fan venir ganes (que no ens falten) de viure la jornada que comença, amb totes les nostres forces per poder-vos-la explicar a la nit.

I segon, abans de marxar de l'hotel hem de fer una cosa molt important: Separar els objectes que tinguin aroma sense importar el seu envàs (crema, sabó, menjar, pasta de dents, beguda...) ja que quan arribem a l'hotel-tenda ho haurem de deixar a la caixa forta contra óssos.

Si, heu llegit bé, passarem dues nits (si sobrevivim a la primera) en una caseta de lona enmig del parc i que en JC us ensenyarà. A la guía de la que us parlava ahir (i a qualsevol lloc del parc) hi ha les indicacions que has de seguir si et trobes amb un d'ells.




(Espero no haver d'utilitzar-ne cap)
- No apropar-se ni vorejar-lo.
- Fer soroll perquè no s'espanti al veure't i no ajupir-se.
- Si vas amb algú, agrupar-se per semblar una figura més gran.
- Vigilar especialment amb els cadells, la mare pot actuar agressivament.
- No donar-li menjar, els óssos són silvestres, mengen herba, insectes, nous, altres animals morts i eviten el contacte amb els humans, però només els fa falta una sola experiència amb menjar humà per fer-los canviar el seu comportament.

Ens contenidors d'escombraríes són aparatosos i amb combinacions complicades per poder obrir-los. Alguns com aquest, fins i tot amb un mosquetó.







Quan hem entrat al parc m'ha fet molta llàstima veure que fins on m'arribava la vista havía estat arrassat pel foc fa poquíssims díes. Encara hi ha una pila de bombers forestals patrullant pels boscos amb el foc encara sense control.






Puc imaginar els animals fugint de les flames que tants díes han estat destruïnt més de 1.000m2 del parc, per culpa d'un caçador descerebrat que no tenía res millor a fer que encendre un foc i carregar-s'ho tot.




Canviant de tema, us puc assegurar que l'aigua del llac Tenaya està gelada. No m'he pogut resistir a treure'm les sabates i arremangar-me els pantalons per comprovar-ho en una platjeta al costat de la carretera.




Quin fred! Però que bé que li senta als meus peus cansats de caminar tots aquests díes!




Bé, ara que ja tenim la tenda, toca omplir l'estómac i cap a veure la posta de sol (60km de no res per anar i 60 per tornar). Apa que ho faríem a Barcelona!



(A l'esquerra, El Capitán del que us parlarà en JC)

El que segur que no haguéssim vist és l'ós que ha travessat la carretera per davant nostre com qui passeja per La Rambla. Això ens ha agafat desprevinguts i com uns simples novatos només hem fet un vídeo de molt mala qualitat que no m'atreveixo ni a posar-vos.
A partir d'aquí ja hem anat amb els 5 sentits preparats i hem pogut veure un animalet amb mirada penetrant a un metre del cotxe (sense baixar, és clar).




I 4 cèrvols, i un munt d'esquirols i rates de bosc... Vaja, que ja en tindríem per l'entrada del zoològic.

Abans d'anar a dormir us deixo amb una foto d'aquest capvespre i que m'agrada molt (és clar, me l'ha fet el professional de la casa!).




Ara que m'hi fixo, segueixo amb la meva addicció en enfilar-me a tot arreu, lloc que veig, lloc on haig de pujar. Què hi farem! Alguna cosa hi tindrà a veure que quan era ben petita el meu pare sempre em posés a sobre el moble de menjador, a 2 pams del Lfsostre. I jo tant feliç!

Bona nit i fins demà si no se'ns han menjat els óssos!